Quiero
Obstáculos
El buscador
La trsiteza y la fúria
Fòrmules de contes
Començament
Vet aquí una vegada, quan els ocells tenien dents…
Vet aquí que en aquell temps, que les bèstien parlaven i les persones callaven, hi havia…
Heu de creure i pensar i pensar i creure que…
Temps era temps… Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia…
Vet aquí que en aquell temps, que les bèstien parlaven i les persones callaven, hi havia…
Heu de creure i pensar i pensar i creure que…
Temps era temps… Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia…
Vet aquí que una vegada...
En el temps dels bruixots...
Hi havia una vegada...
En aquell temps…
Jo no hi era, però em van explicar que…
Vet aquí que en aquell temps...
Una vegada hi havia...
Era una vegada...
En un país molt llunyà hi havia...
Temps era temps quan els animals parlaven i les persones callaven...
Una vegada, fa molts anys...
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà...
De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes serà mentides, les altres seran veritats...
Això era i no era...
Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
L'any tirolany...
Fa anys i anys...
Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà...
Rondalla ve, rondalla va, si és mentida, un sac de farina; si és veritat, un sac de blat...
Final
Conte contat, conte acabat.
El conte s'ha acabat i aquí m'he quedat.
Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat .
Rondalla explicada, rondalla acabada.
I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
I van ser feliços i van menjar tots anissos.
I varen ser feliços molts i molts anys.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
Catacric-catacrac conte acabat.
Catacrac-catacric, conte finit.
I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.
I darrere la porta hi un plat de confits que tots els llaminers hi posen els dits.
A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut...ja l’he perdut.
I darrere la porta hi ha un plat de confits, que tots els llaminer fiquen el dit.
Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i
aquesta història s'ha acabada.
Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.
Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat
Conte contat, conte acabat, qui no s’alci té el cul foradat
I a la ric, ric, ric, el conte ja és finit.
I cric-crac aquest conte s'ha acabat; aquó planto un soc per tornar un altre cop.
I el gall va fer quiquiriquic, i el conte ja està dit.
I el gall va fer cacaracac, i el conte està acabat.
Lo gal cantet e la sorneta finiguet (El gall cantà i el conte s'acabà)
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd; i tot això és tan segur com que tot el que és verd no és madur.
Fot un gròs pet et s'ensauvet
I darrere la porta hi ha un fus i s'ha acabat. Amen Jesús.
Pel bon fat i el mal fat que ma mare m'ha donat, que tot el que digui siga veritat.
Passi per mon prat, mon conte es acabat
Aquest és el conte del gat pelat, pegues un bot i ja s'ha acabat
Això es dit i jo ho he vist
Això era, per tu un sac de diners i per mi un altre tant més
Allà lluny veig un llumeneró blau, bé arribaran si a Déu plau
Si aquesta es vera, el cap se li torni de cera
Un per allà, altre per ací, no m'heu donat res pel camí
I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui te raó; i si el conte t'ha agradat, dona'l per ben escoltat.
I si no són morts, són vius. I si no són vius, són morts
I tot això és tan veritat com que la rondalla s'ha acabat. I si us ha agradat, bé, i si no, també.
Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.
La rondalla està acabada, si us plou mengeu-se la torrada; si per cas no us agrada tireu-la dalt la teulada
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat, és per al més espavilat. I serà el més eixerit qui dirà quiquiriquic.
I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-t'ho explicar, perquè si no hagés vingut, no ho hauries sabut
Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos
Si aquesta rondalla t'agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t'agrada, menja-te-la torrada. Si tampoc no t'agrada, menja-te-la pelada. I si encara no t'agrada, llença-te-la per dalt de la teulada.
http://bibliopoemes.blogspot.com
Bibliografia
Bibliografia
· EXPLICAR CONTES
El arte Escénico de contar cuentos. Garzón Céspedes. Ed. Frakson (Biblioteca encantada de Juan Tamarit)
El arte de contar cuentos. Sara Cone Bryant. Hogar del libro
Análisis teórico del cuento infantil. Marisa Bortolussi. Alhambra
Psicoanálisis del Cuento de Hadas. Bruno Bettelheing. Ed. Critica, Ideas
Todos pueden hablar bien. Roberto Carbonell. Edaf
Cómo hablar bien en público. Dale Carnegie. Edhasa
Aprender a hablar en público hoy. Juan Antonio Vallejo-Nágera. Planeta
La comunicación no verbal. Flora Davis. Alianza bolsillo
El lenguaje del cuerpo. Julius Fast. Kairos
Oratoria, el arte de hablar, disertar, convencer. Jürg Studer. Ed. El Drac
La Voz, ¿?, Ed. El Drac
Las raíces del cuento. Vladimir Propp
Morfología del cuento. Vladimir Propp
Gramática de la fantasía. Gianni Rodari
Sinéctica, Wiliam Gordon, Ed. Herrero, México, 1963.
El Texto Libre, Célestin Freinet, ed.Laia, Barcelona, 1979
Taller de Narraciones. José Joaquín Gómez Palacios. Ed. CCS (librerías diocesanas y de maestros)
La educación en valores a través de los cuentos de hadas, Irene Henche, CPR de Vallecas, Madrid
El hombre y sus símbolos, Carl G. Jung, edit. Herder
Los cuentos de hada para adultos, Gabriela Wasserziehr, ed. Endimión
El círculo de los mentirosos, Jean Claude Carriere, edit, Lumen
Mujeres que corren con lobos, Clarissa, Pinkola Estés, ed. Grupo Zeta
La Sabiduría de los cuentos de Hadas, de los antropósofos, ed. Rudolf Steiner
Vivir la magia de los cuentos, Eduard Brasey, ed. Edaf
Encuentre su verdad en los cuentos de sabiduría, Eduard Brasey, ed. Edaf
· CONTES
Autores:
Isabel Allende Mario Benedetti Julio Cortazar Gabriel García Marquez Jorge Luis Borges
Rosa Montero Quim Monzó Eduardo Galeano Augusto Monterroso
Edgar Allan Poe “Gui” de Maupassant, (terror) Chejov Tolstoi
Giani Rodari Maruja Torres Cristina Peri Rosi Rohal Dahl
Oscar Wilde, Cuentos Completos: La Rosa y el Ruiseñor, El Gigante egoísta, El Príncipe Feliz,...
Edad Media.
“Las Mil y Una Noches” “Cuentos de Canterbury” “El Decamerón” “Calila e Dimma” “El Conde Lucanor”
Colecciones editoriales:
Ed. Popular, colección Letra grande: selecciones de cuentos por temas de autoras diversos;c.Andinos,c.astutos,
M.E. Editores: Relatos cortos, Leyendas (por regiones)
Jose J. De Olañeta, Biblioteca de Cuentos Maravillosos; gran variedad de libros por paises o temas.
Miraguano ediciones, colección Libros de los Malos Tiempos: cuentos por paises o culturas
Alfaguara: diferentes autores y colecciones de cuentos
Ed. Alianza, muchos libros de cuentos
Ed. Anaya
Ed. Siruela
Ed. Juventud
Ed. Austral juvenil
¿ed. Blume? , Colección “a favor de las niñas”: La bruja hermosa, Rosa caramelo,.....
Libros:
Cuentos al amor de la Lumbre,, vols, I y II, Almodóvar, edit. Anaya
Recuentos para Demian, Jorge Bucay, edit. Ocean
Cuentos Populares Rusos, Afanasiev, Espasa Calpe, Austral juvenil
Cuentos de antaño, Perrault, ed. Gaviota
Cuentos, Jacob y Wilheilm Grim, edit. Alianza
El libro de la Felicidad, Ramiro Calle, edit. Martinez Roca
Cuentos en verso para niños perversos
Cuentos políticamente correctos, James Finn Garner, ed. Circe
La viuda incompetente y otros cuentos, Juan José Millas
Cuentos que ayudan a los niños, Gerlinde Ortner
Gènere de Contes
Gèneres de contes (segons Sara Bryant)
· Els contes de fades
Un conte de fades és una història fictícia que pot contenir personatges folklòrics —tals com a fades, follets, bruixes, gegants, gnoms i animals parlants així com encantaments— normalment representats en una seqüència inversemblant d'esdeveniments. En el llenguatge contemporani així com fos del context literari, el terme és també utilitzat per descriure alguna cosa que està vinculat amb princeses o coses relacionades amb aquestes, com les expressions «un final de conte de fades» (un final feliç) o «un romanç de conte de fades», encara que no tots els contes de fades acabin amb un final pròsper. D'igual manera, en l'aspecte col·loquial un «conte de fades» pot ser associat amb qualsevol història rocambolesca i extraordinària. En general, aquest tipus de relats sol atreure als nens petits, al compenetrar aquests de forma ràpida i senzilla amb els personatges arquetípics de cada història.En les cultures on els dimonis i les bruixes són percebuts com a éssers reals, els contes de fades poden mimetitzar-se amb el gènere de les llegendes, en el qual el context és percebut, tant pel narrador com pels oïdors, com si es tractés d'una realitat històrica. No obstant això, a diferència de les llegendes i epopeies, que tendeixen a tenir referències superficials a la religió i a llocs, persones i successos reals, aquest tipus d'històries té lloc en un període indefinit («Hi havia una vegada») més que en un instant precís.
Els contes de fades es troben ja sigui en forma oral o literària. Intentar detallar amb exactitud el seu desenvolupament històric resulta una feina difícil, ja que només les formes escrites han estat capaces de sobreviure amb el pas del temps. No obstant això, l'evidència escrita almenys dóna una indicació que els contes de fades han existit durant milers d'anys, encara que tal vegada no reconeguts des d'un principi com un gènere pròpiament dit; el terme «conte de fades» es va aplicar a partir de l'obra de Madame d'Aulnoy, qui va proposar la denominació francòfona «Contes donis Fées». A través dels segles, es van trobar troballes literàries de contes de fades a tot el món, sent recollits pels folklores en diverses cultures. Fins i tot, avui dia, se segueixen redactant contes de fades i obres derivades del mateix gènere.
Tot i que els primers contes de fades estaven destinats principalment a les audiències adultes, i en menor grau als nens, aquests van començar a associar-se amb els infants des dels escrits dels preciosistes; a partir de que els germans Grimm titulessin a la seva col·lecció com Children's and Household Tales, el vincle amb els nens ha anat enfortint-se amb el transcurs dels anys.
Els folkloristes han classificat als contes de fades de diverses formes; entre les més notables agrupacions estan el sistema d'Aarne-Thompson i l'anàlisi morfològica de l'erudit Vladímir Propp. D'altra banda, altres folkloristes han interpretat la importància dels contes, però cap escola ha estat establerta de manera definitiva per abordar el significat d'aquest tipus de relats.
Utilitat dels contes de fades
o Poder suprem de presentar veritats a través d’imatges
“Encara que l’infant, en aparença, només vulgui veure les imatges, de moment, la veritat el penetra també i esdevé part de la seva experiència individual. Cada veritat així adquirida eixampla i reforça la capacitat de vida interior de la infància i afegeix un nou element a aquell fons del qual treu l’infant les seves deduccions morals” Sara Bryant.
a. Contes morals. Tipus de narració que ensenya específicament una determinada lliçó de moral, sota la forma d’una faula o al·legoria i transmet a l¡infant les conclusions a les quals la raça dels homes ha arrobat al cap de milers d’anys d’experiència.
Ex. “El germà d’en Joan Brut”
b. Narracions que fan exercitar el criteri personal. Aquest tipus de narració no fa cap esforç per afectar el criteri. L’oient, conscientment o no, formula un judici sobre els fets explicats. Questes narracions arriven a l’infant, en certa manera, com ens arriben a nosaltres les notícies del dia a dia al diari o a diversos medis de comunicació. No exerceixen cap influència volguda sobre el nostre judici. I només mitjançant aquest examen i aquest judici la nostra facultat de percepció individual pot crèixer en força i en originalitat.
Ex. “El xacal i el cocodril”
o Preparació per a l’educació literària. Aquest contes ajuden a apreciar plenament la literatura de l’edat madura. Gairebé tots els autors de la literatura clàssica, quan eren petits, havien conegut mites o contes de fades. L’autor adult incorpora a la seva obra les tendències, els records i els sentiments que va fer seus al començament de la seva vida intel·lectual.
· El conte Burlesc o conte de Dida
Sota aquest títol classificarem tots els contes purament divertits. Són contes divertits i humorístics. Provoquen alegria i fan riure als infants.Utilitat dels contes de Dida.
o El riure. Les propietats refrescants de l’humor, una rialla joiosa, sense mofa, sempre fa bo; la sang circula millor, es posen en moviment més de 400 músculs, les cordes tenses s’afluixen, creem un ambient distens que dona pas a la relaxació i la comoditat.
¿Quin millor mestre que la sàtira dels nostres errors i els nostres vicis?
o Lliçons pràctiques de seny i discreció. L’estupidesa anormal del protagonista, la seva innocència... Ens ensenyen valors com la seriositat, el no parlar sense pensar, i ho podem utilitzar en el dia a dia, amb frases com: Què t’has quedat sense seny com l’Epaminondas?- En alguns casos determinats.
· Les Paràboles de la natura
Són narracions d’història natural, basats en fets científics, que moltes vegades posen com a personatges animals o plantes. Ajuden a l’infant a desenvolupar un sentiment altruista. Utilitzen al·legories pr explicar els costums dels animals i de les plantes, amb vistes d’estimular l’interès científic i augmentar alhora els coneixements tàcnics.
Utilitat de les paràboles de la natura.
o Eixamplar les idees dels infants pel que fa a existències diferents a la pròpia. És el moment que de ben petits entenguin que hi ha d’altres maneres de viure.
o Empatitzar amb els protagonistes. És difícil entendre les altres formes de veure la vida, però és més fàcil vivint-ho amb la màgia d’un conte. Posar-nos a la pell de l’altre.
o Desenvolupament del sentiment altruista. Sentirem les aventures d’un conillet, un personatge diferent de nosaltres, i amb problemes i situacions molt anàlogues a les nostres, ens sentirem el seu germà gran i sentirem la necessitat d’ajudar-lo. A més a més d’apendre la moral de la història.
No s’ha de caure en l’error d’humanitzar massa els personatges d’aquests contes.
· La narració històrica
Tal i com diu la paraula el conte històric representa la història de personatges verídics de temps llunyans. Entre les seves històries cavalguen herois, caballers, princeses, reis...
Utilitat de la narració històrica.
o Desenvolupa en els infants un legítim sentiment de personalitat social. Cultiu del patriotisme, l’admiració envers l’heroi, coneixement de la trama de la nostra història nacional, entendre el que som ara, etc.
o Coneixement del context social. És profitòs en quant contextualitzem els contes en el període, en el temps, per tal de que els nens mentre s’entretenen aprenen costums, cultures, i les saben ordenar en el temps.
o Emulació en el bé i civisme. El príncep salva a la princesa, els dolents perden, els caballers ajuden, els herois son bons, perque fan el bé i els que fan el mal seràn castigats per la vida.
| Etiquetas: burlesc, contes de fades, dida, epaminondas, fades, gèneres de contes, històrics, Sara Bryant, tipus contes
El contacontes
Què és un contacontes?
EL CONTACONTES és l'art oral d'explicar, o oralitat narradora artística, que consisteix a comunicar i expressar per mitjà de la paraula, la veu i el gest, contes i altres gèneres imaginaris que el contacontes inventa i/o reinventa en l'aquí i ara amb un públic considerat interlocutor, i que per ser comunicació no són literals respecte a la font.
No cal confondre-ho amb l'art de la conversa i les anècdotes personals, un altre art oral amb el qual s'entrellaça en la pràctica, ni amb l'art d'explicar històries reals que és l'antecedent de la crònica i de la història oral, ni tampoc cal confondre-ho amb el conte teatralitzat.
Els contes i altres ficcions que narren han estat compartits en cada cultura i país com un mitjà d'entreteniment, educació, preservació de la mateixa, del coneixement i dels valors. Elements vitals a aquest art inclouen una trama i uns personatges, entre més, així com el punt de vista, la manera de veure el món del narrador oral artístic (el primer d'ells el contacontes de la tribu o contacontes comunitari). Les històries són utilitzades per compartir un missatge, donar una explicació màgica, divertir, criticar, aportar possibles solucions a conflictes... L'art oral d'explicar és a més element de la tradició oral de cada poble.
El contacontes recapta el seu material de fonts de tradició oral o de la literatura, però el resignifica i recodifica a l'oralitat, esdevenint el contingut en el seu missatge personal i únic, amb el qual, com un foc que segueix devorant i expandint-se, va atrapant al seu oïdor i ho va abraçant i abraçant amb imatges, percepcions i sensacions que prèviament van modificar i van fer vibrar el seu propi ésser. El contacontes narra per allunyar, enganyar i posposar eternament la mort.
El contacontes o narrador no és totalment exterior a la història ni està del tot implicat en ella. Conta com un testimoni i representa a homes i dones, a nens, joves i vells, sempre fragmentariament, mai en la continuïtat. El narrador no és per res presoner d'un personatge, és presoner de la història que narra. Disposa de tècniques de narració i experimenta el plaer de coexistir amb aquests éssers imaginaris. Al mateix temps, el narrador fa compartir a l'assistència els relats del seu passat, dels quals es presenta com el primer hereu. És un hereu i individu públic al que li correspon transmetre oralment el fons èpic d'una comunitat. El contacontes o narrador és remitent al model de l'artesà, en el qual l'anonimat i la individualitat es conjuguen.
